MALTRACTAMENTS PSICOLÒGICS

Els maltractaments estan presents a la nostra societat diàriament, el maltractament físic és més visible i potser crida més l’atenció i alerta més. Però també existeix el psicològic. No es veu tant i no és tant escandalós però existeix.
La superioritat de la parella, que et fa dependent d’ell, et minimitza, et fa sentir petita i poca cosa, sense importància. Et fa notar que sense ell no ets res i que si no el tens no podràs continuar endavant…
en ocasions... l'amor, una trampa

La societat està trastocada. La possibilitat de tenir el poder absolut pot hipnotitzar al ser humà. Ens entusiasme tenir la sensació que ho controlem TOT fins a arribar el punt de controlar a la persona que més ens estimem i amb la qual compartim la nostra vida: la nostra parella.

Els maltractaments psíquics representen un fenomen vell, el que és nou és la denúncia que se'n fa com a problema social
El maltractament psicològic es basa en comportaments intencionats, executats des d'una posició de poder i encaminats a desvalorar, produir dany psíquic, destruir l'autoestima i reduir la confiança personal. El seu patiment porta a la despersonalització, alhora que genera la dependència de la persona que els infligeix. El maltractador hi fa servir insults, acusacions, amenaces, crítiques destructives, crits, manipulacions, silencis, indiferències i menyspreus.
En l'esfera privada, encara que els homes també en pateixen, les dones en són les víctimes majoritàries. Així mateix, té lloc en la relació dels pares amb els fills, en què s'ha detectat un increment del maltractament dels fills sobre els progenitors, com a conseqüència d'una educació cada vegada més permissiva i de l'ús de la violència en els conflictes del món dels adults. En l'àmbit públic, el maltractament psicològic està present en el món laboral, fet que es coneix com "mobbing" o assetjament laboral, i en l'escolar, anomenat "bullying" o maltractament entre alumnes.

La dona, víctima principal

Els maltractaments psicològics són un fenomen vell. El que resulta nou és la denúncia que se'n fa com a problema social. En pateixen dones de totes les edats, grups socials i econòmics, cultures i països. La gran incidència que tenen, la gravetat de les seqüeles, l'alt cost social i econòmic i, especialment, la degradació que produeix la violació del dret de les persones a ser tractades com a tals i al respecte que mereix tota existència humana, els converteixen en una qüestió de gran rellevància pública.
No són tan visibles ni manifestos com els físics. De fet, moltes vegades la mateixa víctima no n'és conscient fins que no sofreix una agressió corporal, però les conseqüències que tenen poden ser més greus i duradores en el temps.
Les agressions continuades, tant verbals com no verbals (el silenci, la indiferència, els gestos...), creen una relació sinistra de dependència entre el maltractador i la víctima. Tots dos acaben necessitant-se. La víctima, perquè sola sent que no és ningú i la por i l'angoixa la paralitzen; i el maltractador, perquè sent que és algú per mitjà de la dominació que exerceix. La situació de dependència és tan gran que la víctima acaba protegint i disculpant el maltractador. Recorre fins aquí un procés destructiu en què va perdent la confiança en ella mateixa i la capacitat de resposta, es va anul·lant i va interioritzant que d'on és no en sortirà i abandona tota esperança.

Retrat d'una dona objecte de maltractaments psicològics

• 
  
  Símptomes i manifestacions
  - Dolors d'espatlla i articulacions.
  - Irritabilitat.
  - Cefalees.
  - Insomni.
  - Fatiga permanent.
  - Tristesa, ànim deprimit i ganes de plorar sense motiu aparent.
  - Ansietat i angoixa.
  - Inapetència sexual.
  


• 
  
  Actitud
  - Sensació de vergonya.
  - Sentiment de culpa.
  - Temor generalitzat.
  - Manteniment d'una mirada fugissera.
  - Deixadesa social i escassetat comunicativa: explicacions vagues i confuses.