ENS AGRADA QUE ENS ESTIMIN

Sentir-se acceptat pels demés és bàsic per la nostra autoestima, tant que fins hi tot moltes vegades ens transformem per adaptar-nos a aquelles persones que tenim el nostre voltant. L’equilibri no és sempre fàcil.

La necessitat de pertinença és una de les motivacions bàsiques del ser humà. Tots volem que ens estimin i per això intentem, en major o menor grau, agradar als altres. És una conducta adaptativa: durant milers d’anys els vincles socials van augmentar la supervivència. En condicions dures, ser acceptat socialment era indispensable per sobreviure. Avui en dia aquesta necessitat ha disminuït. Vivim en una societat individualista en la que no és tan important agradar a la majoria. Es pot ser més autònom i no dependre tant de l’opinió dels altres. però continuem buscant l’aprovació i la nostra conducta depenent en gran part de les expectatives exteriors a nosaltres.
La necessitat de pertinença modifica les nostres accions, els nostres pensaments i sentiments.

La motivació d’agradar a les persones que tenim al voltat pot arribar inclòs a distorsionar la nostra percepció: si volem complaure a un grup d’individus, acabarem veient el mateix que ells diuen que veuen.

La nostra autoestima és, en gran part, producte de com ens sentim valorats pels altres. gran part dels nostres actes tenen com a fi augmentar la nostra integració social. I per aconseguir l’acceptació dels altres fa que ens millorem a nosaltres mateixos: no només maquillem la nostra aparença, també maximitzem les nostres virtuts reals.

La pressió del grup pot arribar a canviar la nostra percepció.

Les persones que e senten estimades per altres individus estan en unes condicions més bones per arribar a la plenitud vital. També existeixen aquests efectes positius en el món laboral. S’ha comprovat que els equips de treball en els que existeix un bon clima afronten reptes amb els quals no s’atrevirien els seus components de forma individual.

la pressió interna del grup pot arribar a ser negativa. Pot portar a formar les colles d’adolescents que es caracteritzen per un estil de vida determinat, les rivalitat ètniques i el nacionalisme fanàtic.
La necessitat de l’altre ens omple de carinyo però ens. font enfonsar fins el punt de l’esclavitud dels altres lo qual té dos inconvenients: el primer és que podem acabar sotmesos en una impossible lluita per agradar el món. I l’altre és que tenim el perill d’arribar a anul·lar-nos per ser allò que els altres volen.

Hem d’evitar que per agradar arribem a ser esclaus afectius de les altres persones.

El Sistema Subtil - ELS SET XACRES

La força vital del cos humà es concentra als centres denominats xacres. Un xacres és un centre d’energia, que normalment no pot ser percebut, però que controla el perfecte funcionament de les parts del cos físic que està sota el seu control.

És molt important pel nostre benestar un bon acord del que pot afectar a cada xacra, ja que cada pensament i acció influeix en la sensibilitat i funcionament d’aquests centres.
Immediatament després de la Realització, els xacres s’activen i comencen el lent procés de neteja de tota l’energia negativa acumulada durant anys d’activitats autodestructives, com la drogoaddicció, l’alcoholisme, la violència, l0ira o el fanatisme de qualsevol tipus. Els beneficis són quasi immediats; les petites ansietats es redueixen i el plaer i l’objectivitat comencen a manifestar-se

El nostre cos té set xacres principals, que es corresponen amb plexes nerviosos del sistema autònom, i que ens donen qualitats com la diplomàcia, la compassió, la saviesa i la creativitat. Per ordre ascendent, els set xacres són els següents:

Mooladhara
El primer xacra està situat a sota de l’os sacre, en el qual resideix la Kundalini. El seu aspecte principal és la innocència, que és la qualitat que ens permet experimentar el plaer pur, sense les limitacions dels prejudicis i els condicionaments. La innocència ens dona dignitat, equilibri i un fort sentiment d’allò que és correcte; una saviesa intuïtiva que està sempre present en els nens, però que de mica en mica anem perdent, immersos en les condicions de la vida moderna. Aquesta qualitat existeix en tots nosaltres, i només està esperant que es desperti la Kundalini per manifestar-se mostrant tota la seva bellesa i puresa.

Swadhistan
El segon xacra és el de la creativitat, el coneixement i l’atenció. És el que ens connecta amb la font interna d’inspiració i ens permet apreciar la bellesa que ens envolta. El coneixement pur que aquest xacra ens atorga no es mental, sinó que és una percepció directa i absoluta de la realitat. En aquest centre s’hi troba la Nostra capacitat de concentració i d’atenció. En el pla físic, cuida de la part inferior del fetge, dels ronyons i de la part baixa de l’abdomen.

Nabhi o Manipura
El tercer xacra és el que ens dona la qualitat de la generositat i el sentit complet de la satisfacció i la felicitat. Quan la Kundalini il·lumina aquest xacra, proporciona rectitud i un sentit intern de moralitat, oferint-nos l’equilibri en les diferents facetes de la Nostra vida.
Rodejant el segon i el tercer xacra, es troba el Buit, que estableix el principi del mestre en nosatlres. En moltes tradicions espirituals se’l denomina l’ “ocià de la il·lusió” (en la tradició india s’anomena Babasagarara), que només es pot travessar amb l’ajuda d’una guia espiritual. Quan la Kundalini es desperta i passa pel Bui, el principi del mestre s’estableix en nosaltres.

Anahata o Corazón
El quart xacra, el xacra del cor, és el lloc on resideix l’esperit, el nostre verdader ser. Des del cor es manifesta l’amor i la compassió i aquest xacra ens proporciona el sentit de la responsabilitat. En la seva part centra, a l’altura de l’estèrnum, es manifesta com una completa seguretat i confiança en un mateix. Totes les postres pors i temors es redueixen quan la Kundalini travessa el xacra del cor.

Vishuddi
El cinquè xacra és el de la diplomàcia. Aquest xacra aporta l’energia que es necessita per comunicar-nos amb els demés. El seu bon estat repercuteix en que les relacion siguin correctes i en que podem expressar les percepcions del cor. Aquest xacra s’obstrueix amb els sentiment de culpa i quan culpabilitzem als altres amb arrogància, és a dir, quan es falta el respecte a la dignitat pròpia o dels altres.

Agnya
El sisè xacra s’encarrega del perdó i la compassió, i permet transcendir la consciència mental pensant a la consciència espiritual sense pensament. Quan aquest xacra s’obre, entenem el verdader significat del perdó, igual que ens fem conscients del mal que ens fa l’odi i el rancor. Aquest últims són incompatibles amb la pau i l’amor als quals un ser humà aspira des de l’interior noble del seu esperit.

Sahasrara
El setè centre integra els sis anterior amb tota les seves qualitats i aspectes. Representa l’últim esglaó en l’evolució de la consciència humana. La humanitat en la seva globalitat es troba davant de la possibilitat de despertar aquest xacra que fins ara era desconegut. El Sahasrara ens dona la percepció directa de la realitat, aconseguida mitjançant la realització.

MALTRACTAMENTS PSICOLÒGICS

Els maltractaments estan presents a la nostra societat diàriament, el maltractament físic és més visible i potser crida més l’atenció i alerta més. Però també existeix el psicològic. No es veu tant i no és tant escandalós però existeix.
La superioritat de la parella, que et fa dependent d’ell, et minimitza, et fa sentir petita i poca cosa, sense importància. Et fa notar que sense ell no ets res i que si no el tens no podràs continuar endavant…
en ocasions... l'amor, una trampa

La societat està trastocada. La possibilitat de tenir el poder absolut pot hipnotitzar al ser humà. Ens entusiasme tenir la sensació que ho controlem TOT fins a arribar el punt de controlar a la persona que més ens estimem i amb la qual compartim la nostra vida: la nostra parella.

Els maltractaments psíquics representen un fenomen vell, el que és nou és la denúncia que se'n fa com a problema social
El maltractament psicològic es basa en comportaments intencionats, executats des d'una posició de poder i encaminats a desvalorar, produir dany psíquic, destruir l'autoestima i reduir la confiança personal. El seu patiment porta a la despersonalització, alhora que genera la dependència de la persona que els infligeix. El maltractador hi fa servir insults, acusacions, amenaces, crítiques destructives, crits, manipulacions, silencis, indiferències i menyspreus.
En l'esfera privada, encara que els homes també en pateixen, les dones en són les víctimes majoritàries. Així mateix, té lloc en la relació dels pares amb els fills, en què s'ha detectat un increment del maltractament dels fills sobre els progenitors, com a conseqüència d'una educació cada vegada més permissiva i de l'ús de la violència en els conflictes del món dels adults. En l'àmbit públic, el maltractament psicològic està present en el món laboral, fet que es coneix com "mobbing" o assetjament laboral, i en l'escolar, anomenat "bullying" o maltractament entre alumnes.

La dona, víctima principal

Els maltractaments psicològics són un fenomen vell. El que resulta nou és la denúncia que se'n fa com a problema social. En pateixen dones de totes les edats, grups socials i econòmics, cultures i països. La gran incidència que tenen, la gravetat de les seqüeles, l'alt cost social i econòmic i, especialment, la degradació que produeix la violació del dret de les persones a ser tractades com a tals i al respecte que mereix tota existència humana, els converteixen en una qüestió de gran rellevància pública.
No són tan visibles ni manifestos com els físics. De fet, moltes vegades la mateixa víctima no n'és conscient fins que no sofreix una agressió corporal, però les conseqüències que tenen poden ser més greus i duradores en el temps.
Les agressions continuades, tant verbals com no verbals (el silenci, la indiferència, els gestos...), creen una relació sinistra de dependència entre el maltractador i la víctima. Tots dos acaben necessitant-se. La víctima, perquè sola sent que no és ningú i la por i l'angoixa la paralitzen; i el maltractador, perquè sent que és algú per mitjà de la dominació que exerceix. La situació de dependència és tan gran que la víctima acaba protegint i disculpant el maltractador. Recorre fins aquí un procés destructiu en què va perdent la confiança en ella mateixa i la capacitat de resposta, es va anul·lant i va interioritzant que d'on és no en sortirà i abandona tota esperança.

Retrat d'una dona objecte de maltractaments psicològics

• 
  
  Símptomes i manifestacions
  - Dolors d'espatlla i articulacions.
  - Irritabilitat.
  - Cefalees.
  - Insomni.
  - Fatiga permanent.
  - Tristesa, ànim deprimit i ganes de plorar sense motiu aparent.
  - Ansietat i angoixa.
  - Inapetència sexual.
  


• 
  
  Actitud
  - Sensació de vergonya.
  - Sentiment de culpa.
  - Temor generalitzat.
  - Manteniment d'una mirada fugissera.
  - Deixadesa social i escassetat comunicativa: explicacions vagues i confuses.

ELS COLORS DE LA VIDA

Els colors estan presents a la nostra vida diàriament. I inconscientment poden influir en el nostre estat d’ànim i/o les nostres emocions. Poden ser el reflexa de l’ànima: els color expressen estat d’ànim i emocions psíquiques.

Els color càlids són els colors que es consideren estimulants, alegres i excitants, per altre banda els freds són tranquils, sedants i en alguns casos fins i tot depriments.

El vermell significa sang, foc, passió, violència, activitat, impulsos i acció i és el color del moviment i la vitalitat. Augmenta la tensió muscular, activa la respiració, estimula la pressió arterial i és el més adequat per persones de vida interior i amb reflexes lents.

El taronja es entusiasme, eufòria i actua per facilitar la digestió. Barrejat amb blanc constitueix un color carn que té una qualitat molt sensual.

El groc és el sol, poder, arrogància, alegria, bon humor i voluntat. Es considera un estimulant dels centres nerviosos.

El verd és repòs, esperança, primavera, joventut i per ser el color de la naturalesa suggereix aire lliure i frescor. Aquest color allibera l’esperit i equilibra les sensacions.

El blau és intel·ligència, veritat, saviesa, espai, immortalitat, cel i aigua. Significa pau i quietud. Actua com a calmant i redueix la pressió sanguínia. Quan es barreja amb blanc forma un matis celeste que expressa puresa i fe.

El violeta es profunditat, misteri, melancolia... és un color delicat, fresc i d’una acció sedant.

Els colors càlids en tons clars: cremes, roses, etc, suggereixen delicadesa, feminitat, amabilitat i hospitalitat, i en tons foscos amb predomini del vermell significa vitalitat, poder, riquesa i estabilitat.

Els colors freds en tons clars expressen delicadesa, frescor, expansió, descans, soledat, esperança i pau; en tons foscos amb predomini del blau expressen melancolia, reserva, misteri i depressió.

TEST dels 8 colors:

http://www.saiserveis.com/sisco/test8coloresv1/test8colores.html

EDATS ELÀSTIQUES

Amb l’augment de l’esperança de vida, les diferents fases per les quals passava l’home han canviat.

Segons les estadístiques l’esperança de vida als països desenvolupats es situa als 80 anys (a principis de 1900 era a 45 anYs)

Segons un informe de la fundació BBVA, els espanyols han guanyat 50 ans de vida durant l’últim segle.

Degut a això les etapes per les quals cada ser humà passava s’han distorsionat.

Fa segles, William Shakespeare en un poema va dividir les edats de l’home en set etapes i va destacar aquestes figures: infància, nen, amant, soldat, adults edat avançada i senilitat.

Tradicionalment, s’havien de passar per unes fases predefinides, amb les seves relatives crisis evolutives, canvis que experimentaven la majoria de persones. Per exemple, cap als 14 anys s’abandonava la infància, als 18 es deixava enrere l’adolescència, als 30 un havia de tenir la seva vida encarrilada... però a l’actualitat no és així.

Hi ha moments en que l’edat no importa. Una cosa és l’edat i una altra l’anomenada sensació de l’edat. Allò que envelleix no és el cos, sinó la persona.

Per una banda, la infància s’ha escorçat ara s’entra a l’adolescència molt ràpid. Els nens estan disposen d’una quantitat d’informació a la qual les generacions anterior no hi tenien disponibilitat.
Per altra banda es parla molt d’aquelles persones madures que en lloc de créixer es resisteixen al pas del temps i segueixen actuant com si fossin adolescents. Avui en dia l’estil de vida desenfrenat i juvenil exerceix un gran atractiu tan en els homes com en les dones adultes de tot el món.
Com va dir el filòsofs Gilles Lipovetsky, autor de “la era del vacío” “el ser humà ja no espira a ser ric o a tenir diners; només vol ser jove”.

Abans les noies volien semblar adultes i imitaven l’estil de la seva mare. Ara és el revés.

Sembla que hi hagi una epidèmia del síndrome de Peter Pan. Els símptomes són:

• Donar per fet que allò que demanes es farà i que els altres s’encarregaran de fer-ho. Et sorprens i t’enfades si no és així.


• Prefereixes rebre, demanar o criticar en lloc d’estimar, donar i fer.


• No pots complir cap promesa, no pots mantenir la feina, ni la parella, ni l’hipoteca. La paraula compromís t’espanta. Només t’importa la teva llibertat


• Entens que hi ha d’haver una altre persona que s’encarregui de les teves necessitats bàsiques.


• No ets responsable de les teves emocions. Els demés et tenen que acceptar tal com ets. L’altre és sempre la causa de que estiguis disgustat.


• Parles i estàs centrat en tu mateix: la teva ràbia, la teva feina, el teu estrés, et teu bon humor...
  

(informació extreta de ES; Estilos de Vida. Núm 104)

Honor de ser la primera dona doctorada en psicologia: Mary Calkins i Margaret Floy Washburn

La inferioritat de la dona els segles passats ha fet que la dona no sigui reconeguda i que noms de Psicòlogues s’esborressin de la història. La diferència entre sexes i la inferioritat de les dones va fer que moltes investigacions i teories realitzades per dones es perdessin. En honor a les pioneres en psicologia cal que, com a mínim, coneguem els seus noms i el que van fer en la seva vida igual que es coneixen noms de psicòlegs que han fet història.

Mary Calkins va començar el seu món professional impartint classes de grec a l’escola de Wellestey, on es va adonar que la psicologia li despertava un cert interès.

Va crear el primer laboratori de dones de la universitat.
Més endavant William James, el qual va demostrar un gran coratge ja que anava en contra del Rector de la universitat, la va acceptar a un seminari. Quan ella es va incorporar la resta d’alumnes van renunciar. Així que James es va dedicar a donar classes a ella sola.
Més tard Calkins complia tots els requisits per poder obtenir el títol de doctora que atorgava la universitat de Harvard i va superar les notes dels exàmens dels seus companys. Però això no era suficient, Harvard es va negar a donar-li el títol que havia aconseguit i a canvi li va oferir un títol del Radcliffe College, escola d’infermeria per dones. Calkins no va acceptar el títol d’infermera. Encara que no li volguessin donar el títol que es mereixia va arribar a ser una distingida investigadora de la memòria i la primera donar presidenta de l’Associació nord-americana de Psicologia (APA) el 1905.

Com que Harvard no li va permetre a Calkins tenir el nom de la primera dona doctorada en psicologia, el seu lloc el va ocupar Margaret Floy Washburn el 1894.

Va començar el seus estudis secundaris el 1886 quan es va graduar de l’escola secundària. Gràcies a això va entrar el Vassar College, New York, com un estudiant de preparatòria.
Més endavant es va convertir el l’ajudant de James McKeen al laboratori de la universitat de psicologia de Colòmbia. A Colòmbia a aquella època, encara no s’havia admès que la dona es gradués, per tant només li van donar el títol d’”ajudant”. El 1894 es va poder graduar en psicologia, convertint-se així en la primera dona doctorada en psicologia. Més endavant, com a Calkins, la van nombrar presidenta de l’Associació Americana de Psicologia (va ser la segona dona presidenta de l’associació).


Sembla estrany que abans no deixessin entrar a les classes de psicologia a les dones, o que les acceptessin com a convidat o com a estudiant especial, però no oficialment, i que ara a les aules el percentatge de nois i homes sigui mínim.

La societat de l'època es podia haver plantejat la conducta d’una societat discriminativa i preguntar-se perquè en algunes èpoques de la història o en algunes cultures s’arriba a creure que en la diferència entre sexes i pot haver una superioritat o una inferioritat.

Personalment crec que no s’hauria de donar tanta importància al gènere i més a la qualitat de cada persona per valorar-la. Igual que antigament les dones estaven considerades inferiors, actualment també es fan diferències entre sexes, i tant per una banda com per l’altre, crec que s’haurien d’esborrar.

COMENCEM...

Hola bloc! Sóc la tània. Vols saber totes les curiositats que em passen pel cap?? Doncs com que durant tot aquest curs estarem en constant relació i seràs l’encarregat de difondre totes aquelles curiositats, dubtes i respostes que se’m presentin.



_______________


Avui comencem parlant dels somnis:



Nou hores de son són les recomanades per poder tenir un alt rendiment. Més d’un terç de la nostra vida l’hauríem d’haver passat dormint. I tot això perquè? Realment és necessari?
Moltes persones creuen que dormir és una pèrdua de temps. Que durant aquestes hores no estem fent res de profit i que podríem aprofitar-les per fer-ne d’altres. i si és així, per què no podem estar sense dormir? Per què si dormim poc estem cansats, de mala lluna, i amb menys ganes de fer coses?
El son és necessari per descansar, però també per altres raons necessitem dormir diàriament unes 9 hores. Els fenòmens més importants es donen a la fase REM (Rapid Eye Moviment) que és en el moment del son on somiem.
Els somnis, a part d’ajudar-nos en tots aquests processos ens poden ajudar a entendre el nostra inconscient.

Freud, un dels especialistes dels somnis, va dir que les emocions enterrades a la superfície subconscient pugen a la superfície conscient mentre somiem, i que el fet de recordar trossos dels somnis pot ajudar a destapar les emocions i els record ja enterrats.
La conclusió general que ell en va extreure és que els somnis són realitzacions disfressades de desitjos reprimits.
Freud considera que tots els somnis es poden interpretar, és a dir, se’ls pot trobar un sentit. La tasca d’interpretar no recau sobre tot el somni en el seu conjunt, sinó sobre cada una de les seves parts basant-se en una espècie de llibre dels somnis, on cada cosa somniada significa una altra cosa en forma rígida, sense considerar la peculiaritat de cada subjecte. Primer de tot es descompon el somni en parts, i un cop finalitzat sorgeix la interpretació final o global, on es mostra el somni com una realització de desitjos.

Els somnis tenen un significat; que conscient o inconscientment podem entendre. Sempre ens intenten mostrar alguna cosa, algun fet, quelcom que ens preocupa, alguna il·lusió qualsevol cosa que sens passi per la ment, independentment de que sapiguem que està dins nostra o que la vulguem acceptar o no.

L’anàlisi dels somnis és complexa, i depenent molt de cada somni, es molt personal, i segons quin element el seu significat pot variar depenent de la persona; però tenim una memòria col·lectiva que fa que uns determinats elements signifiquin el mateix en totes les persones.

Aquí deixo un enllaç d’un “diccionari dels somnis”:
http://www.euroresidentes.com/suenos/diccionario_p.htm