dissabte, 16 de gener del 2010

SET TIPUS DE SOMRIURES

Segons un article publicat per “elmundo” ...


Posar-nos una màscara és la millor forma d’ocultar una emoció i la millor màscara és una emoció falsa que desconcerti i actua com camuflant. La màscara més utilitzada és el somriure ja que forma part de les salutacions convencionals, resulta agradable i s’utilitza en molts dels intercanvis socials.


Els moviments facials del somriure són senzills. Per mostrar benestar només hem de moure un múscul que podem accionar voluntàriament, mentre que totes les altres emocions requereixen el moviment de tres a cinc músculs. Tot i això, el somriure no és sempre una senyal d’una emoció positiva. Les persones somriuen quan se senten desgraciada.




Sincera: dura mes quan els sentiments positius són molt intensos. Participa el múscul cigomàtic. S’eleven les gales i surten les arrugues anomenades “potes de gall”





Amortiguada: sentiments positius encara que dissimulant la intensitat. S’apreten els llavis, surten “potes de gall” i s’estiren les comissures dels llavis.



Falsa: el seu fi és camuflar-se, convèncer a l’altre de que es te una impressió positiva. Contradiu l’emoció interior. De tots els somriures és l’únic mentider.




De burla: és poc freqüent. Els llavis s’eleven en un angle molt pronunciat. Insolent, s’alegra del mateix fet pel qual somriu.







Picarona: protuberància en torn a les comissures. Es confon amb un somriure autèntic.





Temorosa: no hi ha una expressió positiva. El múscul risorio estira els llavis cap a les orelles i els llavis queden en posició rectangular. Trista: mostra emocions negatives sense voler amagar-la. És asimètrica i prolongada. Habitualment implica que la persona no es queixarà



Trista: mostra emocions negatives sense voler amagar-la. És asimètrica i prolongada. Habitualment implica que la persona no es queixarà

divendres, 15 de gener del 2010

LA MENTIDA


Portats per la inseguretat i la desconfiança per la nostra capacitat de ser acceptats tal com som, podem caure en la tentació d’adornar aspectes de la nostra vida i de les nostres habilitats de forma que causem més bona impressió als demés. Un lladre, per exemple, pot explicar més robatoris dels que realment ha fet si ha de quedar bé davant dels companys de presó, o es poden haver tingut més triomf sexuals dels que veritat s’han tingut entre un grup d’homes que es reten en la seva capacitat viril, o una mare pot fer que el seu fill millori les notes i aprovi cursos amb la finalitat de que es mostri com una bona mare amb un fill ben educat.


Mentir és un recurs fàcil de recórrer sense tenir que passar per esforços ni penúries, encara que el preu que es paga és la possibilitat de ser descobert.

Mentre que la persona sincera no ha de vigilar la versió que dona sobre les seves anècdotes i dels seus episodis viscuts, perquè els explica tal com els recorda, el mentider ha de controlar la versió que dona de la seva història, per que resultí coherent, creïble i sense cap fet que el pugui delatar.

Com més es cau a la tentació de mentir més difícil és controlar l’abundant base de dades de les versions donades anteriorment i més difícil es torna comentar, repetir o seguir amb coherència lo inventat, de manera que els detalls estan fora de to i de cop la història deixa de tenir coherència.

L’hàbit de mentir es pot transformar en un trastorn de la personalitat que podem anomenar “pseudologia fantàstica” que és una obsessió a imaginar una vida, uns fets i una història per causar una impressió d’admiració en els espectadors.


Quan aquest hàbit es converteix en un fet diari, quotidià de la vida d’un individu aquest costum es pot convertir en una patologia

S’ha demostrat que el cervell dels mentiders patològics i el de les persones considerades normals és diferent. Un estudi realitzat pel British Journal of Psychiatry exposa que els mentiders compulsius tenen un 22% més de matèria blanca en el cervell en comparació a les persones normals.

La matèria blanca pot ser la resposta a les constants mentides d’algunes persones, però sorgeix un etern dubte en l’àmbit científic: aquestes diferències en el cervell són la causa o l’efecte de la mentida continua? El cert és que la diferència entre els cervells dels mentiders compulsius i les persones considerades normals és significativa.


Un dels autors de l’estudi reconeix que “mentir requereix un gran esforç, és com llegir la ment” i també que “el mentider ha de ser capaç de comprendre el pensament de l’altre i suprimir les seves emocions o regular-les perquè no se li pot mostrar nervis”.

L’escorça prefrontal del cervell dels mentiders compulsiu està composta per una quantitat molt més altra de matèria blanca que de matèria gris. Aquesta part del cervell és l’encarregada de controlar la capacitat per mantenir-se al corrent de molts fragments d’informació de forma simultània així com d’ordenar i valorar aquestes dades a mesura que es van acumulant i descobrir pautes en aquesta informació

Segons l’estudi, les persones que enganyen de forma patològica tenen un 22% més de matèria blanca que les persones considerades normals, pel contrari, tenen un percentatge menor de matèria gris. A partir d’ara les investigacions es basaran a determinar si això és una causa o una conseqüència de les constants mentides.

dimecres, 13 de gener del 2010

PROVA D'ATENCIÓ


Daniel J. Simons, de la universitat de Illionois, ha ideat el següent experiment per avaluar la capacitat d’atenció, o de concentració, que té una persona. l’experiment és molt interessant i els seus resultats segur que et sorprendran. Per comprovar la teva capacitat d’atenció observa el següent vídeo.

En el vídeo hi apareixen dos equips passant-se una pilota de basquet mentre es mouen d’un costat a l’altre. Un dels equips va de color blanc i l’altre de color negre. Les passades són entre els membres del mateix, i es tracta de contar les passades que es fan els membres de L’EQUIP BLANC entre ells.

Deixeu carregar tot el vídeo, i després mirant només un cop el vídeo conteu les passades de L’EQUIP BLANC.

Més avall hi ha la solució. No la mireu abans, si ho feu no té gràcia.

Aquí teniu el link:
http://www.youtube.com/watch?v=FUKQFCB8niI&NR=1


Quants cops s’han passat la pilota L’EQUIP BLANC?
















.............................10
..........................9
.......................8
.....................7
..................6
...............5
............4
........3
.....2
...1
.
La resposta correcte és 13 passades. Però això no és el més interessant d’aquesta prova.

Si t’hi fixes mentre els dos equips es passen la pilota per el mig hi passa un mono. L’has vist??? Segur que no!!!


Torna’l a mirar i fixa-t’hi. No és petit per no haver-lo vist.


Amb això t’adones que l’atenció sempre la centrem en allò que ens interessa i deixem de percebre els estímuls que estan fora del nostra interès. És sorprenent! Però això és el poder de la nostra ment !!!

divendres, 11 de desembre del 2009

ENS AGRADA QUE ENS ESTIMIN

Sentir-se acceptat pels demés és bàsic per la nostra autoestima, tant que fins hi tot moltes vegades ens transformem per adaptar-nos a aquelles persones que tenim el nostre voltant. L’equilibri no és sempre fàcil.

La necessitat de pertinença és una de les motivacions bàsiques del ser humà. Tots volem que ens estimin i per això intentem, en major o menor grau, agradar als altres. És una conducta adaptativa: durant milers d’anys els vincles socials van augmentar la supervivència. En condicions dures, ser acceptat socialment era indispensable per sobreviure. Avui en dia aquesta necessitat ha disminuït. Vivim en una societat individualista en la que no és tan important agradar a la majoria. Es pot ser més autònom i no dependre tant de l’opinió dels altres. però continuem buscant l’aprovació i la nostra conducta depenent en gran part de les expectatives exteriors a nosaltres.
La necessitat de pertinença modifica les nostres accions, els nostres pensaments i sentiments.

La motivació d’agradar a les persones que tenim al voltat pot arribar inclòs a distorsionar la nostra percepció: si volem complaure a un grup d’individus, acabarem veient el mateix que ells diuen que veuen.

La nostra autoestima és, en gran part, producte de com ens sentim valorats pels altres. gran part dels nostres actes tenen com a fi augmentar la nostra integració social. I per aconseguir l’acceptació dels altres fa que ens millorem a nosaltres mateixos: no només maquillem la nostra aparença, també maximitzem les nostres virtuts reals.

La pressió del grup pot arribar a canviar la nostra percepció.

Les persones que e senten estimades per altres individus estan en unes condicions més bones per arribar a la plenitud vital. També existeixen aquests efectes positius en el món laboral. S’ha comprovat que els equips de treball en els que existeix un bon clima afronten reptes amb els quals no s’atrevirien els seus components de forma individual.

la pressió interna del grup pot arribar a ser negativa. Pot portar a formar les colles d’adolescents que es caracteritzen per un estil de vida determinat, les rivalitat ètniques i el nacionalisme fanàtic.
La necessitat de l’altre ens omple de carinyo però ens. font enfonsar fins el punt de l’esclavitud dels altres lo qual té dos inconvenients: el primer és que podem acabar sotmesos en una impossible lluita per agradar el món. I l’altre és que tenim el perill d’arribar a anul·lar-nos per ser allò que els altres volen.

Hem d’evitar que per agradar arribem a ser esclaus afectius de les altres persones.

dimecres, 9 de desembre del 2009

El Sistema Subtil - ELS SET XACRES



La força vital del cos humà es concentra als centres denominats xacres. Un xacres és un centre d’energia, que normalment no pot ser percebut, però que controla el perfecte funcionament de les parts del cos físic que està sota el seu control.


És molt important pel nostre benestar un bon acord del que pot afectar a cada xacra, ja que cada pensament i acció influeix en la sensibilitat i funcionament d’aquests centres.
Immediatament després de la Realització, els xacres s’activen i comencen el lent procés de neteja de tota l’energia negativa acumulada durant anys d’activitats autodestructives, com la drogoaddicció, l’alcoholisme, la violència, l0ira o el fanatisme de qualsevol tipus. Els beneficis són quasi immediats; les petites ansietats es redueixen i el plaer i l’objectivitat comencen a manifestar-se

El nostre cos té set xacres principals, que es corresponen amb plexes nerviosos del sistema autònom, i que ens donen qualitats com la diplomàcia, la compassió, la saviesa i la creativitat. Per ordre ascendent, els set xacres són els següents:

Mooladhara
El primer xacra està situat a sota de l’os sacre, en el qual resideix la Kundalini. El seu aspecte principal és la innocència, que és la qualitat que ens permet experimentar el plaer pur, sense les limitacions dels prejudicis i els condicionaments. La innocència ens dona dignitat, equilibri i un fort sentiment d’allò que és correcte; una saviesa intuïtiva que està sempre present en els nens, però que de mica en mica anem perdent, immersos en les condicions de la vida moderna. Aquesta qualitat existeix en tots nosaltres, i només està esperant que es desperti la Kundalini per manifestar-se mostrant tota la seva bellesa i puresa.


Swadhistan
El segon xacra és el de la creativitat, el coneixement i l’atenció. És el que ens connecta amb la font interna d’inspiració i ens permet apreciar la bellesa que ens envolta. El coneixement pur que aquest xacra ens atorga no es mental, sinó que és una percepció directa i absoluta de la realitat. En aquest centre s’hi troba la Nostra capacitat de concentració i d’atenció. En el pla físic, cuida de la part inferior del fetge, dels ronyons i de la part baixa de l’abdomen.


Nabhi o Manipura
El tercer xacra és el que ens dona la qualitat de la generositat i el sentit complet de la satisfacció i la felicitat. Quan la Kundalini il·lumina aquest xacra, proporciona rectitud i un sentit intern de moralitat, oferint-nos l’equilibri en les diferents facetes de la Nostra vida.
Rodejant el segon i el tercer xacra, es troba el Buit, que estableix el principi del mestre en nosatlres. En moltes tradicions espirituals se’l denomina l’ “ocià de la il·lusió” (en la tradició india s’anomena Babasagarara), que només es pot travessar amb l’ajuda d’una guia espiritual. Quan la Kundalini es desperta i passa pel Bui, el principi del mestre s’estableix en nosaltres.

Anahata o Corazón
El quart xacra, el xacra del cor, és el lloc on resideix l’esperit, el nostre verdader ser. Des del cor es manifesta l’amor i la compassió i aquest xacra ens proporciona el sentit de la responsabilitat. En la seva part centra, a l’altura de l’estèrnum, es manifesta com una completa seguretat i confiança en un mateix. Totes les postres pors i temors es redueixen quan la Kundalini travessa el xacra del cor.

Vishuddi
El cinquè xacra és el de la diplomàcia. Aquest xacra aporta l’energia que es necessita per comunicar-nos amb els demés. El seu bon estat repercuteix en que les relacion siguin correctes i en que podem expressar les percepcions del cor. Aquest xacra s’obstrueix amb els sentiment de culpa i quan culpabilitzem als altres amb arrogància, és a dir, quan es falta el respecte a la dignitat pròpia o dels altres.


Agnya
El sisè xacra s’encarrega del perdó i la compassió, i permet transcendir la consciència mental pensant a la consciència espiritual sense pensament. Quan aquest xacra s’obre, entenem el verdader significat del perdó, igual que ens fem conscients del mal que ens fa l’odi i el rancor. Aquest últims són incompatibles amb la pau i l’amor als quals un ser humà aspira des de l’interior noble del seu esperit.

Sahasrara
El setè centre integra els sis anterior amb tota les seves qualitats i aspectes. Representa l’últim esglaó en l’evolució de la consciència humana. La humanitat en la seva globalitat es troba davant de la possibilitat de despertar aquest xacra que fins ara era desconegut. El Sahasrara ens dona la percepció directa de la realitat, aconseguida mitjançant la realització.

dissabte, 5 de desembre del 2009

MALTRACTAMENTS PSICOLÒGICS



Els maltractaments estan presents a la nostra societat diàriament, el maltractament físic és més visible i potser crida més l’atenció i alerta més. Però també existeix el psicològic. No es veu tant i no és tant escandalós però existeix.
La superioritat de la parella, que et fa dependent d’ell, et minimitza, et fa sentir petita i poca cosa, sense importància. Et fa notar que sense ell no ets res i que si no el tens no podràs continuar endavant…
en ocasions... l'amor, una trampa

La societat està trastocada. La possibilitat de tenir el poder absolut pot hipnotitzar al ser humà. Ens entusiasme tenir la sensació que ho controlem TOT fins a arribar el punt de controlar a la persona que més ens estimem i amb la qual compartim la nostra vida: la nostra parella.


Els maltractaments psíquics representen un fenomen vell, el que és nou és la denúncia que se'n fa com a problema social
El maltractament psicològic es basa en comportaments intencionats, executats des d'una posició de poder i encaminats a desvalorar, produir dany psíquic, destruir l'autoestima i reduir la confiança personal. El seu patiment porta a la despersonalització, alhora que genera la dependència de la persona que els infligeix. El maltractador hi fa servir insults, acusacions, amenaces, crítiques destructives, crits, manipulacions, silencis, indiferències i menyspreus.
En l'esfera privada, encara que els homes també en pateixen, les dones en són les víctimes majoritàries. Així mateix, té lloc en la relació dels pares amb els fills, en què s'ha detectat un increment del maltractament dels fills sobre els progenitors, com a conseqüència d'una educació cada vegada més permissiva i de l'ús de la violència en els conflictes del món dels adults. En l'àmbit públic, el maltractament psicològic està present en el món laboral, fet que es coneix com "mobbing" o assetjament laboral, i en l'escolar, anomenat "bullying" o maltractament entre alumnes.



La dona, víctima principal


Els maltractaments psicològics són un fenomen vell. El que resulta nou és la denúncia que se'n fa com a problema social. En pateixen dones de totes les edats, grups socials i econòmics, cultures i països. La gran incidència que tenen, la gravetat de les seqüeles, l'alt cost social i econòmic i, especialment, la degradació que produeix la violació del dret de les persones a ser tractades com a tals i al respecte que mereix tota existència humana, els converteixen en una qüestió de gran rellevància pública.
No són tan visibles ni manifestos com els físics. De fet, moltes vegades la mateixa víctima no n'és conscient fins que no sofreix una agressió corporal, però les conseqüències que tenen poden ser més greus i duradores en el temps.
Les agressions continuades, tant verbals com no verbals (el silenci, la indiferència, els gestos...), creen una relació sinistra de dependència entre el maltractador i la víctima. Tots dos acaben necessitant-se. La víctima, perquè sola sent que no és ningú i la por i l'angoixa la paralitzen; i el maltractador, perquè sent que és algú per mitjà de la dominació que exerceix. La situació de dependència és tan gran que la víctima acaba protegint i disculpant el maltractador. Recorre fins aquí un procés destructiu en què va perdent la confiança en ella mateixa i la capacitat de resposta, es va anul·lant i va interioritzant que d'on és no en sortirà i abandona tota esperança.


Retrat d'una dona objecte de maltractaments psicològics




  • Símptomes i manifestacions
    - Dolors d'espatlla i articulacions.
    - Irritabilitat.
    - Cefalees.
    - Insomni.
    - Fatiga permanent.
    - Tristesa, ànim deprimit i ganes de plorar sense motiu aparent.
    - Ansietat i angoixa.
    - Inapetència sexual.


  • Actitud
    - Sensació de vergonya.
    - Sentiment de culpa.
    - Temor generalitzat.
    - Manteniment d'una mirada fugissera.
    - Deixadesa social i escassetat comunicativa: explicacions vagues i confuses.

dimarts, 1 de desembre del 2009

ELS COLORS DE LA VIDA


Els colors estan presents a la nostra vida diàriament. I inconscientment poden influir en el nostre estat d’ànim i/o les nostres emocions. Poden ser el reflexa de l’ànima: els color expressen estat d’ànim i emocions psíquiques.

Els color càlids són els colors que es consideren estimulants, alegres i excitants, per altre banda els freds són tranquils, sedants i en alguns casos fins i tot depriments.

El vermell significa sang, foc, passió, violència, activitat, impulsos i acció i és el color del moviment i la vitalitat. Augmenta la tensió muscular, activa la respiració, estimula la pressió arterial i és el més adequat per persones de vida interior i amb reflexes lents.

El taronja es entusiasme, eufòria i actua per facilitar la digestió. Barrejat amb blanc constitueix un color carn que té una qualitat molt sensual.

El groc és el sol, poder, arrogància, alegria, bon humor i voluntat. Es considera un estimulant dels centres nerviosos.

El verd és repòs, esperança, primavera, joventut i per ser el color de la naturalesa suggereix aire lliure i frescor. Aquest color allibera l’esperit i equilibra les sensacions.

El blau és intel·ligència, veritat, saviesa, espai, immortalitat, cel i aigua. Significa pau i quietud. Actua com a calmant i redueix la pressió sanguínia. Quan es barreja amb blanc forma un matis celeste que expressa puresa i fe.

El violeta es profunditat, misteri, melancolia... és un color delicat, fresc i d’una acció sedant.

Els colors càlids en tons clars: cremes, roses, etc, suggereixen delicadesa, feminitat, amabilitat i hospitalitat, i en tons foscos amb predomini del vermell significa vitalitat, poder, riquesa i estabilitat.

Els colors freds en tons clars expressen delicadesa, frescor, expansió, descans, soledat, esperança i pau; en tons foscos amb predomini del blau expressen melancolia, reserva, misteri i depressió.
TEST dels 8 colors: