SET TIPUS DE SOMRIURES

Segons un article publicat per “elmundo” ...


Posar-nos una màscara és la millor forma d’ocultar una emoció i la millor màscara és una emoció falsa que desconcerti i actua com camuflant. La màscara més utilitzada és el somriure ja que forma part de les salutacions convencionals, resulta agradable i s’utilitza en molts dels intercanvis socials.


Els moviments facials del somriure són senzills. Per mostrar benestar només hem de moure un múscul que podem accionar voluntàriament, mentre que totes les altres emocions requereixen el moviment de tres a cinc músculs. Tot i això, el somriure no és sempre una senyal d’una emoció positiva. Les persones somriuen quan se senten desgraciada.




Sincera: dura mes quan els sentiments positius són molt intensos. Participa el múscul cigomàtic. S’eleven les gales i surten les arrugues anomenades “potes de gall”





Amortiguada: sentiments positius encara que dissimulant la intensitat. S’apreten els llavis, surten “potes de gall” i s’estiren les comissures dels llavis.



Falsa: el seu fi és camuflar-se, convèncer a l’altre de que es te una impressió positiva. Contradiu l’emoció interior. De tots els somriures és l’únic mentider.




De burla: és poc freqüent. Els llavis s’eleven en un angle molt pronunciat. Insolent, s’alegra del mateix fet pel qual somriu.







Picarona: protuberància en torn a les comissures. Es confon amb un somriure autèntic.

Temorosa: no hi ha una expressió positiva. El múscul risorio estira els llavis cap a les orelles i els llavis queden en posició rectangular. Trista: mostra emocions negatives sense voler amagar-la. És asimètrica i prolongada. Habitualment implica que la persona no es queixarà

Trista: mostra emocions negatives sense voler amagar-la. És asimètrica i prolongada. Habitualment implica que la persona no es queixarà

LA MENTIDA

Portats per la inseguretat i la desconfiança per la nostra capacitat de ser acceptats tal com som, podem caure en la tentació d’adornar aspectes de la nostra vida i de les nostres habilitats de forma que causem més bona impressió als demés. Un lladre, per exemple, pot explicar més robatoris dels que realment ha fet si ha de quedar bé davant dels companys de presó, o es poden haver tingut més triomf sexuals dels que veritat s’han tingut entre un grup d’homes que es reten en la seva capacitat viril, o una mare pot fer que el seu fill millori les notes i aprovi cursos amb la finalitat de que es mostri com una bona mare amb un fill ben educat.

Mentir és un recurs fàcil de recórrer sense tenir que passar per esforços ni penúries, encara que el preu que es paga és la possibilitat de ser descobert.

Mentre que la persona sincera no ha de vigilar la versió que dona sobre les seves anècdotes i dels seus episodis viscuts, perquè els explica tal com els recorda, el mentider ha de controlar la versió que dona de la seva història, per que resultí coherent, creïble i sense cap fet que el pugui delatar.

Com més es cau a la tentació de mentir més difícil és controlar l’abundant base de dades de les versions donades anteriorment i més difícil es torna comentar, repetir o seguir amb coherència lo inventat, de manera que els detalls estan fora de to i de cop la història deixa de tenir coherència.

L’hàbit de mentir es pot transformar en un trastorn de la personalitat que podem anomenar “pseudologia fantàstica” que és una obsessió a imaginar una vida, uns fets i una història per causar una impressió d’admiració en els espectadors.

Quan aquest hàbit es converteix en un fet diari, quotidià de la vida d’un individu aquest costum es pot convertir en una patologia

S’ha demostrat que el cervell dels mentiders patològics i el de les persones considerades normals és diferent. Un estudi realitzat pel British Journal of Psychiatry exposa que els mentiders compulsius tenen un 22% més de matèria blanca en el cervell en comparació a les persones normals.

La matèria blanca pot ser la resposta a les constants mentides d’algunes persones, però sorgeix un etern dubte en l’àmbit científic: aquestes diferències en el cervell són la causa o l’efecte de la mentida continua? El cert és que la diferència entre els cervells dels mentiders compulsius i les persones considerades normals és significativa.

Un dels autors de l’estudi reconeix que “mentir requereix un gran esforç, és com llegir la ment” i també que “el mentider ha de ser capaç de comprendre el pensament de l’altre i suprimir les seves emocions o regular-les perquè no se li pot mostrar nervis”.

L’escorça prefrontal del cervell dels mentiders compulsiu està composta per una quantitat molt més altra de matèria blanca que de matèria gris. Aquesta part del cervell és l’encarregada de controlar la capacitat per mantenir-se al corrent de molts fragments d’informació de forma simultània així com d’ordenar i valorar aquestes dades a mesura que es van acumulant i descobrir pautes en aquesta informació

Segons l’estudi, les persones que enganyen de forma patològica tenen un 22% més de matèria blanca que les persones considerades normals, pel contrari, tenen un percentatge menor de matèria gris. A partir d’ara les investigacions es basaran a determinar si això és una causa o una conseqüència de les constants mentides.

PROVA D'ATENCIÓ

Daniel J. Simons, de la universitat de Illionois, ha ideat el següent experiment per avaluar la capacitat d’atenció, o de concentració, que té una persona. l’experiment és molt interessant i els seus resultats segur que et sorprendran. Per comprovar la teva capacitat d’atenció observa el següent vídeo.

En el vídeo hi apareixen dos equips passant-se una pilota de basquet mentre es mouen d’un costat a l’altre. Un dels equips va de color blanc i l’altre de color negre. Les passades són entre els membres del mateix, i es tracta de contar les passades que es fan els membres de L’EQUIP BLANC entre ells.

Deixeu carregar tot el vídeo, i després mirant només un cop el vídeo conteu les passades de L’EQUIP BLANC.

Més avall hi ha la solució. No la mireu abans, si ho feu no té gràcia.

Aquí teniu el link: http://www.youtube.com/watch?v=FUKQFCB8niI&NR=1


Quants cops s’han passat la pilota L’EQUIP BLANC?

.............................10

..........................9

.......................8

.....................7

..................6

...............5

............4

........3

.....2

...1

.

La resposta correcte és 13 passades. Però això no és el més interessant d’aquesta prova.

Si t’hi fixes mentre els dos equips es passen la pilota per el mig hi passa un mono. L’has vist??? Segur que no!!!


Torna’l a mirar i fixa-t’hi. No és petit per no haver-lo vist.


Amb això t’adones que l’atenció sempre la centrem en allò que ens interessa i deixem de percebre els estímuls que estan fora del nostra interès. És sorprenent! Però això és el poder de la nostra ment !!!