EDATS ELÀSTIQUES

Amb l’augment de l’esperança de vida, les diferents fases per les quals passava l’home han canviat.

Segons les estadístiques l’esperança de vida als països desenvolupats es situa als 80 anys (a principis de 1900 era a 45 anYs)

Segons un informe de la fundació BBVA, els espanyols han guanyat 50 ans de vida durant l’últim segle.

Degut a això les etapes per les quals cada ser humà passava s’han distorsionat.

Fa segles, William Shakespeare en un poema va dividir les edats de l’home en set etapes i va destacar aquestes figures: infància, nen, amant, soldat, adults edat avançada i senilitat.

Tradicionalment, s’havien de passar per unes fases predefinides, amb les seves relatives crisis evolutives, canvis que experimentaven la majoria de persones. Per exemple, cap als 14 anys s’abandonava la infància, als 18 es deixava enrere l’adolescència, als 30 un havia de tenir la seva vida encarrilada... però a l’actualitat no és així.

Hi ha moments en que l’edat no importa. Una cosa és l’edat i una altra l’anomenada sensació de l’edat. Allò que envelleix no és el cos, sinó la persona.

Per una banda, la infància s’ha escorçat ara s’entra a l’adolescència molt ràpid. Els nens estan disposen d’una quantitat d’informació a la qual les generacions anterior no hi tenien disponibilitat.
Per altra banda es parla molt d’aquelles persones madures que en lloc de créixer es resisteixen al pas del temps i segueixen actuant com si fossin adolescents. Avui en dia l’estil de vida desenfrenat i juvenil exerceix un gran atractiu tan en els homes com en les dones adultes de tot el món.
Com va dir el filòsofs Gilles Lipovetsky, autor de “la era del vacío” “el ser humà ja no espira a ser ric o a tenir diners; només vol ser jove”.

Abans les noies volien semblar adultes i imitaven l’estil de la seva mare. Ara és el revés.

Sembla que hi hagi una epidèmia del síndrome de Peter Pan. Els símptomes són:

• Donar per fet que allò que demanes es farà i que els altres s’encarregaran de fer-ho. Et sorprens i t’enfades si no és així.


• Prefereixes rebre, demanar o criticar en lloc d’estimar, donar i fer.


• No pots complir cap promesa, no pots mantenir la feina, ni la parella, ni l’hipoteca. La paraula compromís t’espanta. Només t’importa la teva llibertat


• Entens que hi ha d’haver una altre persona que s’encarregui de les teves necessitats bàsiques.


• No ets responsable de les teves emocions. Els demés et tenen que acceptar tal com ets. L’altre és sempre la causa de que estiguis disgustat.


• Parles i estàs centrat en tu mateix: la teva ràbia, la teva feina, el teu estrés, et teu bon humor...
  

(informació extreta de ES; Estilos de Vida. Núm 104)

Honor de ser la primera dona doctorada en psicologia: Mary Calkins i Margaret Floy Washburn

La inferioritat de la dona els segles passats ha fet que la dona no sigui reconeguda i que noms de Psicòlogues s’esborressin de la història. La diferència entre sexes i la inferioritat de les dones va fer que moltes investigacions i teories realitzades per dones es perdessin. En honor a les pioneres en psicologia cal que, com a mínim, coneguem els seus noms i el que van fer en la seva vida igual que es coneixen noms de psicòlegs que han fet història.

Mary Calkins va començar el seu món professional impartint classes de grec a l’escola de Wellestey, on es va adonar que la psicologia li despertava un cert interès.

Va crear el primer laboratori de dones de la universitat.
Més endavant William James, el qual va demostrar un gran coratge ja que anava en contra del Rector de la universitat, la va acceptar a un seminari. Quan ella es va incorporar la resta d’alumnes van renunciar. Així que James es va dedicar a donar classes a ella sola.
Més tard Calkins complia tots els requisits per poder obtenir el títol de doctora que atorgava la universitat de Harvard i va superar les notes dels exàmens dels seus companys. Però això no era suficient, Harvard es va negar a donar-li el títol que havia aconseguit i a canvi li va oferir un títol del Radcliffe College, escola d’infermeria per dones. Calkins no va acceptar el títol d’infermera. Encara que no li volguessin donar el títol que es mereixia va arribar a ser una distingida investigadora de la memòria i la primera donar presidenta de l’Associació nord-americana de Psicologia (APA) el 1905.

Com que Harvard no li va permetre a Calkins tenir el nom de la primera dona doctorada en psicologia, el seu lloc el va ocupar Margaret Floy Washburn el 1894.

Va començar el seus estudis secundaris el 1886 quan es va graduar de l’escola secundària. Gràcies a això va entrar el Vassar College, New York, com un estudiant de preparatòria.
Més endavant es va convertir el l’ajudant de James McKeen al laboratori de la universitat de psicologia de Colòmbia. A Colòmbia a aquella època, encara no s’havia admès que la dona es gradués, per tant només li van donar el títol d’”ajudant”. El 1894 es va poder graduar en psicologia, convertint-se així en la primera dona doctorada en psicologia. Més endavant, com a Calkins, la van nombrar presidenta de l’Associació Americana de Psicologia (va ser la segona dona presidenta de l’associació).


Sembla estrany que abans no deixessin entrar a les classes de psicologia a les dones, o que les acceptessin com a convidat o com a estudiant especial, però no oficialment, i que ara a les aules el percentatge de nois i homes sigui mínim.

La societat de l'època es podia haver plantejat la conducta d’una societat discriminativa i preguntar-se perquè en algunes èpoques de la història o en algunes cultures s’arriba a creure que en la diferència entre sexes i pot haver una superioritat o una inferioritat.

Personalment crec que no s’hauria de donar tanta importància al gènere i més a la qualitat de cada persona per valorar-la. Igual que antigament les dones estaven considerades inferiors, actualment també es fan diferències entre sexes, i tant per una banda com per l’altre, crec que s’haurien d’esborrar.